Cada cop més pares de Masquefa, Piera i Martorell ens expliquen:
“Quan li trec el mòbil, reacciona com si li faltés l’aire.” “Està connectat tot el dia i ja no vol fer res més.”
Aquestes frases no són exageracions. Són símptomes reals d’una addicció conductual que afecta el cervell, l’estat d’ànim i les relacions familiars. La ciència i la psicologia ja no en tenen dubtes: l’excés d’ús de pantalles altera els circuits neuronals de recompensa, desregula la dopamina i interfereix en el desenvolupament emocional i cognitiu.
Què és realment una addicció digital
El cervell sota estímul constant
Les xarxes socials no estan dissenyades per informar-nos, sinó per retenir la nostra atenció.
Cada notificació o “m’agrada” genera una descàrrega de dopamina, l’hormona del plaer, que reforça el desig de tornar-hi una vegada i una altra.
En adolescents, aquest circuit és molt més sensible: la còrtex prefrontal (control d’impulsos) encara no està madura, mentre que el sistema límbic (emocions i recompensa) és hiperreactiu.
Això crea una combinació explosiva: emoció intensa + poc control.
De l’ús freqüent a la dependència
No tot ús és addicció, però el pas és ràpid.
Parlem d’addicció a les xarxes socials quan el jove:
- perd la noció del temps,
- mostra irritabilitat o ansietat quan no pot connectar-se,
- o deixa d’interessar-se per altres activitats.
Segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid (2023), aquests comportaments comparteixen patrons cerebrals amb addiccions com el joc o el consum de substàncies.
La dopamina: la trampa invisible
La dopamina és naturalment necessària per motivar-nos, però les xarxes en provoquen un excés artificial. Amb el temps, el cervell s’hi adapta i redueix la seva sensibilitat, fet que obliga l’adolescent a buscar més estímuls per sentir el mateix plaer.
Aquesta és la mateixa dinàmica que es veu en addiccions a drogues o jocs d’atzar.
Per què dues hores ja són massa
El límit “sanitari” no és un límit segur
Moltes guies (com la de l’OMS o la de l’AEP) recomanen “menys de dues hores diàries”. Però aquest és un llindar màxim, no una xifra recomanada. Els efectes negatius (baixa concentració, ansietat, irritabilitat, alteracions del son) ja apareixen amb menys temps d’exposició, sobretot si les hores es reparteixen en intervals curts i constants.
Villar: “Si la pantalla desconnecta de la vida, ja és massa”
El psicòleg Francisco Villar, de l’Hospital Sant Joan de Déu, afirma:
“Quan connectes un nen a una pantalla, el desconnectes de la vida.”
Ell mateix alerta que els joves que viuen permanentment en línia reduïxen les seves experiències reals, cosa que afebleix la seva xarxa emocional i la seva capacitat d’afrontar el malestar.
Aquest desplaçament vital pot augmentar el risc de depressió, aïllament i conductes autolesives.
El que diu la neurociència i la psicologia del desenvolupament
Segons Piaget, l’adolescència és l’etapa del pensament formal: és quan el jove aprèn a raonar, anticipar conseqüències i construir la seva identitat.
Però aquesta evolució requereix espai mental i experiència interna. L’excés de pantalles fragmenta l’atenció, debilita la memòria de treball i sostreu temps per a la reflexió i el vincle real.
En paraules de la SEN (2024), l’ús intensiu pot alterar la maduració de la còrtex prefrontal i provocar un cervell més reactiu i menys autoregulat.
Senyals d’alarma que no s’han d’ignorar
Canvis emocionals i irritabilitat
Si el teu fill mostra mal humor, irritació o ansietat quan li retires el mòbil, no és només “caràcter”.
És un símptoma de dependència dopaminèrgica.
El cervell associa la pantalla amb benestar immediat, i quan no la té, entra en abstinència emocional.
També poden aparèixer apatia, desgana i desconnexió familiar.
Aïllament i pèrdua d’interès
Un dels signes més clars és la pèrdua d’interès per activitats reals: ja no surt amb amics, no vol fer esport o deixa d’interactuar cara a cara.
A Masquefa i Piera, molts pares expliquen que els seus fills “viuen dins del telèfon”. Aquesta pèrdua progressiva del món real és un indicador d’alarma clínica segons Villar (HSJD, 2023).
Alteracions del son i del rendiment acadèmic
L’ús nocturn de pantalles redueix la secreció de melatonina, altera el ritme circadià i pot provocar insomni i cansament crònic. A Martorell, professors detecten cada vegada més joves amb fatiga, baix rendiment i dificultat per mantenir l’atenció.
Com ajudar sense crear conflicte
Parlar des de la preocupació, no des del càstig
Els adolescents necessiten límits i escolta, no prohibicions brusques.
En comptes de dir “et trec el mòbil”, pots expressar:
“Veig que et costa desconnectar i em preocupa que això t’estigui afectant.”
A PsicoÀnima Masquefa, treballem amb famílies per aprendre a comunicar des de la calma i la coherència emocional.
Recuperar hàbits saludables
L’objectiu no és només reduir hores, sinó canviar la relació amb la pantalla.
- Pacteu moments sense mòbil (àpats, abans de dormir).
- Proposeu activitats reals: caminar, esport, lectura o art.
- Manteniu l’exemple: si vosaltres desconnecteu, ells també poden fer-ho.
Quan buscar ajuda professional
Cal consultar un psicòleg si el vostre fill:
- mostra irritabilitat o tristesa persistent,
- evita relacions o activitats presencials,
- o si el conflicte per l’ús del mòbil ja afecta la convivència.
A PsicoÀnima Masquefa, oferim atenció a adolescents i teràpia familiar, basats en l’evidència i adaptats a cada cas.
L’addicció a les xarxes socials no és una moda, és un problema de salut mental emergent. Dues hores de pantalles al dia poden semblar poc, però per a un cervell en creixement ja és una sobrecàrrega constant d’estímuls. El repte no és viure sense tecnologia, sinó aprendre a conviure-hi sense perdre la vida real.
Si vius a Masquefa, Piera o Martorell i et preocupa el temps que el teu fill passa davant la pantalla, contacta amb l’equip de PsicoÀnima Masquefa.
T’ajudarem a posar límits des de la calma i a recuperar el vincle familiar.
