A Masquefa, Piera i Martorell, cada vegada més pares ens expliquen el mateix: “El meu fill no sap desconnectar”, “Si li trec el mòbil, s’enfada molt”, “Només és feliç quan està en línia”.
No és una moda ni un caprici. La ciència confirma que el cervell adolescent és especialment sensible a l’estímul digital constant i que l’exposició excessiva pot afectar-ne el desenvolupament, l’atenció i la salut emocional.
Com funcionen les xarxes dins del cervell adolescent
La dopamina i el circuit de la recompensa
Cada notificació, cada “m’agrada” o missatge nou activa el sistema de recompensa del cervell i allibera dopamina, el neurotransmissor del plaer i la motivació.
El problema és que les xarxes socials ofereixen recompenses freqüents, immediates i imprevisibles, una combinació molt potent per al cervell adolescent, que encara està madurant.
La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) alerta que aquesta sobreestimulació pot alterar l’equilibri dopaminèrgic i fomentar conductes repetitives o addictives.
El cervell en desenvolupament: una etapa fràgil
Durant l’adolescència, el cervell viu un procés anomenat poda sinàptica: elimina connexions que no s’utilitzen i reforça les que considera útils.
Si bona part dels estímuls provenen de pantalles, aquesta reorganització pot consolidar patrons de gratificació immediata i dificultar l’autoregulació.
Un estudi de JAMA Pediatrics (2023) va observar que els joves amb més ús de xarxes mostraven canvis en la còrtex prefrontal i al cerebel, zones clau per al control de la conducta i la concentració.
Quan l’atenció es fragmenta
Les pantalles generen atenció parcial contínua: el cervell salta d’un estímul a un altre sense acabar-ne cap.
A llarg termini, això afecta la memòria de treball i la capacitat de mantenir el focus.
A PsicoÀnima Masquefa veiem sovint adolescents que diuen “no puc estudiar més de 10 minuts seguits”. No és manca de voluntat: és el seu cervell, entrenat a canviar de tasca cada pocs segons.
El desenvolupament segons Piaget: quan la pantalla substitueix l’experiència
Del món real al món digital
Per Jean Piaget, el coneixement no s’aprèn, es construeix: l’infant necessita manipular, experimentar, equivocar-se i corregir.
Quan la pantalla substitueix aquesta experiència, el nen aprèn a veure, però no a fer.
A les etapes sensoriomotriu i preoperatòria (0-6 anys), les pantalles impedeixen el joc simbòlic, i en l’etapa d’operacions concretes (7-11 anys), limiten la capacitat de pensar amb objectes reals.
Per això, les recomanacions de l’AEP (2024) i l’OMS són clares: 0 pantalles abans dels 2 anys, màxim 1 h diària entre 6 i 12 anys i menys de 2 h en adolescents — incloent escola i deures.
Adolescència: el pas al pensament formal
A partir dels 12 anys, l’adolescent entra a l’etapa del pensament formal: és capaç d’imaginar, planificar i anticipar conseqüències.
Però aquest pas requereix temps de silenci, relacions reals i experiències internes.
Quan el cervell viu constantment estimulat per pantalles, li costa desenvolupar reflexió i empatia.
És per això que molts joves actuals tenen més informació, però menys capacitat de gestionar-la emocionalment.
Villar: “Quan connectes un nen a una pantalla, el desconnectes de la vida”
El psicòleg Francisco Villar, coordinador del programa de prevenció del suïcidi infantil i juvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu, ho diu sense embuts:
“Quan connectes un nen a una pantalla, el desconnectes de la vida.”
Segons Villar, les pantalles no només generen dependència, sinó que substitueixen espais vitals de vincle i d’experiència, i això pot augmentar el risc de soledat, ansietat i desesperança.
Conseqüències emocionals i socials de l’excés digital
Autoestima i comparació constant
Les xarxes socials projecten imatges ideals de felicitat, èxit i cos.
Els adolescents, en plena construcció de la seva identitat, es comparen amb models irreals i acaben sentint-se “menys que els altres”.
A Masquefa i Martorell, molts pares ens diuen: “el meu fill està bé, però es compara i s’enfonsa”.
La Child Mind Institute (2023) confirma que aquesta comparació constant augmenta la probabilitat de depressió i ansietat.
Aïllament i dependència social
Encara que sembli contradictori, com més connectats estem, més sols ens podem sentir.
Els joves que passen moltes hores en línia sovint redueixen les interaccions reals i es tornen més vulnerables a la soledat social.
Francisco Villar adverteix que aquest aïllament “asfixia” la vida dels adolescents: “viuen dins del telèfon, però cada cop més lluny dels altres”.
Alteracions del son i rendiment escolar
L’ús nocturn del mòbil, especialment abans de dormir, altera la secreció de melatonina i empitjora la qualitat del descans.
Dormir poc afecta la memòria, l’atenció i la regulació emocional. A Masquefa, professors expliquen que molts alumnes arriben a classe amb cansament crònic.
La SEN (2024) adverteix que la manca de son en adolescents està directament relacionada amb rendiment acadèmic baix i més irritabilitat.
Com posar límits saludables a casa
El model “90 + 0 + 1”
A PsicoÀnima Masquefa, recomanem un model senzill però efectiu:
- 90 minuts d’oci digital al dia com a màxim.
- 0 pantalles als àpats i abans de dormir.
- 1 adult que acompanya i dona exemple.
Els límits no són càstigs; són espais per recuperar temps de vida real, moviment i relació.
Reforçar experiències reals
’alternativa no és només “treure pantalles”, sinó omplir el buit amb experiències significatives. Activitats esportives, natura, art o música activen la mateixa dopamina que les pantalles, però d’una manera sana i sostinguda. A Masquefa, Piera i Martorell hi ha entitats i clubs on els joves poden retrobar el contacte real.
Donar exemple com a adults
Els adolescents aprenen més del que veuen que del que se’ls diu. Si nosaltres consultem el mòbil a taula o mentre parlem, és incoherent demanar-los que no ho facin. Francisco Villar recorda que els adults som els primers addictes: “L’educació digital comença quan els pares miren als ulls, no a la pantalla.”
Les xarxes socials no són dolentes per si mateixes, però el seu ús sense mesura pot alterar el desenvolupament cerebral i emocional dels adolescents. El cervell jove necessita descans, silenci, cos i contacte real per créixer sa.
Com a pares, la millor eina no és la prohibició, sinó l’acompanyament, el límit i l’exemple.
Si vius a Masquefa, Piera o Martorell i vols aprendre a posar límits digitals sense conflictes, contacta amb el nostre equip de PsicoÀnima Masquefa.
T’ajudarem a crear una relació més sana amb les pantalles, per tu i pel teu fill.
